El primer blog que
vaig tenir notícia que existia al món va ser un que es deia Blog de una
señora gorda, a començaments de la dècada dels anys 2000; encara que de
senyora grassa res, llavors es va saber que qui l’escrivia era un periodista
argentí! Però tot primer m’havia fet ballar molt el cap que una mestressa de
casa sense coneixements informàtics sabés com es feia un blog, i jo en canvi no
ho sabia.
Per aquella època
jo tenia al cap la idea de fer una pàgina web sobre Italo Calvino, però no veia
la manera de poder materialitzar-ho.
També per aquella
època em vaig apuntar a un grup de correu de lectura de l’obra de Jane Austen;
hi vaig estar interactuant potser un parell d’anyets.
Un dia, una
companya del grup de lectura va dir que “havia creat un blog” (!), per explicar
uns detalls de no sé què. Havia creat un blog! I no semblava pas que fos gaire
difícil...
Així vaig descobrir
el blogger.
El dimecres 12 de
desembre de 2005 vaig arribar a casa de la feina, decidida a publicar el meu
primer post. M’ho havia estat pensant un parell de dies, com un falcó que
rodeja amb el seu vol una presa que no vol que se li escapi, i aquell dia m’hi
vaig llençar.
Ja tenia el blog.
(La companya del grup de lectura em va ajudar amb uns detalls d’uns dubtes que
tenia; llavors la part tècnica no era tan intuïtiva com ara).
Tot primer vaig començar amb un certa
desconfiança, com qui tempteja amb el dit gros del peu la temperatura de
l’aigua abans de llançar-s’hi, però en publicar un parell o tres de posts com a
prova (que encara no eren pots escrits expressament pel blog, excepte la
salutació inicial, sinó que eren uns textos que ja tenia escrits d’abans), i en
veure que els podia publicar i que no passava res dolent, de seguida em vaig
animar i vaig començar a escriure expressament pel blog. Amb pocs dies ja vaig
saber que allò seria molt important per mi.
Eren els primers
dies de tenir el blog, encara no em llegia ningú, però jo escrivia molt emocionada,
amb una il·lusió incomparable, com si hagués “publicat”. I havia publicat. O
no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada