Avui és Sant
Tornem-hi, com a mínim per a la majoria.
Sembla que cal
llevar-nos ben aviat per aixecar el país, que deia aquell. Sense excuses, sense
retrets. (Excuses i retrets que sempre se’n podrien trobar una pila, es clar...
però no. Deixem-ho, això. Això no toca.)
Jo no aspiro a aixecar el país (és clar que
potser amb un gat...). El que vull dir és que només aspiro modestament a fer
rodolar la meva vida, a mirar de girar rodó tan com pugui, i qui dia passa any
empeny. En mans d’una malaltia mental, girar rodó es fa difícil, de vegades...
Comencem la
temporada 2014 – 2015.
Doncs comencem.
PS No m’he apuntat
a res, però continuo “apuntada” a la lectura i l’escriptura, com sempre;
compromesa.
Per internet he
trobat fins i tot un curset en el què t’ensenyen a com escriure un blog...
parlant de la teva pròpia vida. M’encantaria xafardejar què deuen dir, si fan
llegir, si consideren “enrotllat” fer faltes d’ortografia... No m’agradaria que
la responsabilitat del que escriu d’autobiogràfic una altra persona al seu blog
pesés sobre la meva consciència...
Escriure “mola”, escriure és un
alleujament... Però a cadascú el seu
material. Estic convençuda que en això d’escriure cadascú ha de saber trobar el
seu propi camí, i si necessites un curset per crear un blog... Potser millor no
aventurar-s’hi, no sé com dir-ho... (Dit això, entenc que cadascú és lliure de
fer el que vulgui, d’apuntar-se on li agradi, i d’arribar fins allà on pugui,
es clar).
Com m’hi posaria jo
per “ensenyar-me” a mi mateixa a com continuar amb el blog?
Perquè tinc molts
dubtes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada