dilluns, 1 de setembre de 2014

Escriure, no escriure sobre l’escriure

Avui és Sant Tornem-hi, com a mínim per a la majoria.

Sembla que cal llevar-nos ben aviat per aixecar el país, que deia aquell. Sense excuses, sense retrets. (Excuses i retrets que sempre se’n podrien trobar una pila, es clar... però no. Deixem-ho, això. Això no toca.)

Jo no aspiro a aixecar el país (és clar que potser amb un gat...). El que vull dir és que només aspiro modestament a fer rodolar la meva vida, a mirar de girar rodó tan com pugui, i qui dia passa any empeny. En mans d’una malaltia mental, girar rodó es fa difícil, de vegades...

Comencem la temporada 2014 – 2015.
Doncs comencem.

PS No m’he apuntat a res, però continuo “apuntada” a la lectura i l’escriptura, com sempre; compromesa.

Per internet he trobat fins i tot un curset en el què t’ensenyen a com escriure un blog... parlant de la teva pròpia vida. M’encantaria xafardejar què deuen dir, si fan llegir, si consideren “enrotllat” fer faltes d’ortografia... No m’agradaria que la responsabilitat del que escriu d’autobiogràfic una altra persona al seu blog pesés sobre la meva consciència...

Escriure “mola”, escriure és un alleujament... Però  a cadascú el seu material. Estic convençuda que en això d’escriure cadascú ha de saber trobar el seu propi camí, i si necessites un curset per crear un blog... Potser millor no aventurar-s’hi, no sé com dir-ho... (Dit això, entenc que cadascú és lliure de fer el que vulgui, d’apuntar-se on li agradi, i d’arribar fins allà on pugui, es clar).

Com m’hi posaria jo per “ensenyar-me” a mi mateixa a com continuar amb el blog?


Perquè tinc molts dubtes...