dimarts, 19 d’agost de 2014

Símils injustos i perillosos

Escolto per la ràdio la història d’una drogaaddicta. El món de la droga em sembla sòrdid i espaordidor.

Em ve al cap que, en la meva escriptura, de vegades he fet el símil de la meva addicció a comprar-me llibres com si fos l’addicció a una droga. Em sembla que he frivolitzat una mica, perquè veig que això de la droga és molt dramàtic... (molt xungo, que diria aquella).

Jo no puc escriure res real sobre això de les drogues perquè no en sé res. Ho comparo amb la meva addicció a comprar-me llibres perquè el símil és molt il·lustratiu, fàcil de fer i s’hi presta molt bé. Però no és pas el mateix, ni de bon tros. En el món de les drogues la sordidesa sí que és quelcom palpable.

* * *


Les addiccions a les compres són addiccions socials. No són tan sòrdides com les altres, però sí molt més absurdes. Acumular coses que no necessites, o llibres que no dones a l’abast de llegir-te, és absurd, i fa riure, però en principi no és cap mal. Ara, per respecte als addictes de debò (els addictes als tòxics), potser m’hauria d’estalviar el símil...

2 comentaris:

pons007 ha dit...

de moment no s'han demostrat efectes nocius per l'hàbit de llegir, de moment

Elfreelang ha dit...

bé els símils poden ser simplement literaris és cert que no es comparable les persones addictes s'ho passen molt malament i pateixen i fan patir ara bé comprar llibres a qui pot fer mal?