dimecres, 27 d’agost de 2014

Ampliar horitzons

«Sona la sirena de les fàbriques, les oficines, els comerços. Tots corren, de dret a casa, per carregar les maletes i sortir pitant. Que les vacances són quatre dies i dos es perden pel trajecte. S’ha d’arribar quan més aviat millor, gaudir sense parar, divertir-se a gavadals, i sobretot moure’s, moure’s molt, moure’s sense aturador. Deixa la corbata, deixa els talons; carrega les motxilles i les sabatilles, ràpid; el vestit de neopré, la clau de l’apartament o la bicicleta, vinga; el banyador, per si de cas, o la guia de Praga i els bitllets. Arribar, arribar, arribar és la consigna. Per recórrer capitals europees o rutes de senderisme, per escalar el pic més alt o submergir-se en fangs antiestrès. (...) Fer, fer, fer, això és viure, pel que sembla; i llavors explicar-ho si cal, perquè avui en dia no ets ningú si no has vist l’Iguaçú, i és un fracassat el que no fa una escapada, encara que sigui a l’infern. A la claqueta de “llums, càmera, acció” comença la nostra ficció desesperada. Fugim.»

(text trobat a internet)



«Viatja tant com puguis, perquè viatjar limita els horitzons: fa descobrir que els éssers humans són iguals a tot arreu. »


Christopher Hitchens