Com a lectors
d’aquest blog, potser m’heu sentit alguna vegada ponderar les qualitats de la
relectura, però m’agradaria explicar com, quan i per què crec que s’ha de
rellegir, perquè em sembla que no s’ha entès del tot el què en penso, i això és
perquè no em dec haver explicat prou bé. La frase que ho comença tot és aquella
“no s’ha de llegir, s’ha de rellegir”, com una sentència caiguda dels núvols.
Aquesta frase ens diu que s’ha de rellegir, però no vol dir que s’hagi de
rellegir indiscriminadament, com si apuntéssim la grapadora de la relectura
contra tot text que es bellugui! (Sobretot si
pensem més com a lectors que com a escriptors...).
La relectura és una
cosa que s’ha de dur a terme segons els gèneres literaris, segons si els textos
tenen o no tenen intriga.
Si el text que
tenim entre mans és una novel·la, amb la seva intriga i l’esquer de saber què
passarà per continuar llegint, una primera i única lectura ens pot captivar,
però si munyim massa la vaca, i intentem rellegir-la, com que ja sabem què
passa, segurament en la segona lectura no la fruíem tant, encara que ens podem
fixar més en els detalls i comprendre alguna cosa que ens hagués passat per alt
en la primera lectura emocionada. Això si la novel·la és bona, vull dir si té
qualitat literària. Cal estar a l’aguait que les novel·les comercials, o de gènere,
no resisteixen una relectura, i que no tenen cap interès un cop s’ha exhaurit
la intriga. Es aconsellable no temptar el destí en aquest aspecte si no volem
sortir-ne espaordits de comprovar com allò que en una primera lectura ens ha
meravellat és només un artefacte retòric que ja no ens emociona, i que fins i
tot ens decep. Quan això passa és molt trist. Les novel·les amb valor literari
sí que resisteixen alguna rellegida un cop resolta la intriga, però convé
sobretot deixar passar un temps, o que hi tinguem uns lligams molt especials.
L’assaig i la
poesia, en canvi, no només es frueixen més bé rellegint-los, sinó que és
necessari rellegir-los per comprendre’ls bé. Rellegir assaig o poesia (que en
principi conserven el seu encant un cop la intriga s’ha exhaurit, o que no
necessiten del recurs de la intriga perquè continuem llegint), és molt més
agraït que rellegir una novel·la un cop ja en coneixem el desenllaç, encara que
es tracti d’una gran novel·la.
Això quan es
llegeix per plaer. Quan llegim per aprendre a escriure pot ser diferent. Encara
que un escriptor hauria de ser un lector compulsiu, i llegir, o manipular
textos, sempre, sempre, per plaer, rellegir un text per analitzar-lo i veure
com està construït, que, si volem ser escriptors, pot ser apassionant, és una
mica diferent de llegir per plaer deixant-se encantar i conduir pel text i no
voler ni tenir necessitat de traspassar a l’altre cantó del tapís. –Vull dir:
si no volem ser escriptors potser ni caldria escalfar-se el cap amb això de la
relectura...-.
També voldria dir
que quan s’és jove les novel·les es devoren, i que és amb els anys i la
maduresa que es descobreix que... existeixen llibres que no són novel·les!, o
que rellegir també pot ser interessant... Ara, de la mateixa manera que hi ha
persones que mai fan el pas de les novel·les d’aprenentatge o iniciàtiques, o
dels best-sellers i dels llibres per gent que no llegeix, a les novel·les de
qualitat literària, o als llibres bons que no són novel·les, hi ha gent a qui
mai se li acudit que això de la relectura existeixi, i són igual de feliços i
de bons lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada