El famós banquer i la lectura

Es veu que un famós banquer va dir en una entrevista que ell no llegeix res que no siguin els papers del seu banc. No llegeix llibres. Aquesta noticia em va fer gràcia perquè des de la propaganda oficial dels mitjans de comunicació, encara que a l’hora de la veritat no es fomenti la lectura, i que aquesta resti equiparada a l’avorriment, sempre, per ser políticament correctes, parlen molt bé dels llibres i la lectura i es dóna per fet que les persones importants llegeixen, per això són importants. Vull dir: és pot entendre que la princesa del cuento no llegeixi, però, un famós banquer... doncs normalment es dóna per fet que llegeix. Els polítics sempre diuen que llegeixen això o allò, i encara que ja se sap quina és la seva noció de la veritat, que estiguin capacitats per llegir llibres i que en llegeixin és el que se n’espera. Com també, em sembla, s’espera d’un famós banquer, que hauria de donar exemple als simples mortals que realment dubten que llegir serveixi per alguna cosa... Bé, doncs ja ho sabeu: llegir llibres no serveix per res a l’hora de dirigir un dels bancs més importants del país... Ara, tal i com està el panorama bancari, i veient com han actuat i actuen els banquers en aquesta crisi, això, en comptes de ser un punt en contra de la lectura, potser és el seu més gran argument a favor...