Una de les característiques de la meva ment (podria ser una qualitat, podria ser un defecte) és la capacitat d’hiperrelacionar, és a dir, veure relacions entre coses que en principi no tenen cap mena de lligam. Això, que per viure al món real és més aviat un defecte, esdevé provervial a l’hora d’escriure amb una mica d’imaginació... (i d’inventar paranoies).
Darrerament se m’ha acudit una relació que no puc sinó titllar de sorprenent.
Llegeixo a internet que a l’estat espanyol els llibres de poesia ja no es venen com fa deu anys, que ara ja no es ven poesia.
Al mateix temps, sento per la ràdio que l’estat espanyol és exportador de jugadors de futbol; fa deu anys un jugador espanyol que anés a jugar a l’estranger era una cosa excepcional.
Agosaradament, relaciono ambdues dades, que potser no tenen gaire res a veure...
(...)
Em pregunto... en els darrers anys, hem canviat una societat que produïa lectors de poesia per una societat que produeix jugadors de futbol?
És una tonteria, això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada