dimarts, 5 de juny del 2012

Manies

Estar boja no és com a les pel·lícules.

Estar boja al món real (?) és molt més avorrit. De vegades, estar boja es redueix a notar com la gent es riu de tu pel carrer, com et menyspreen, i tu no saps perquè. Fins i tot hi ha qui et manipula i se t’enriu a la cara. Es fotut.

Estar boja és una simple mania persecutoria com una roda de fira, una successió de cares de pomes agres, burles, rialles, gestos de menyspreu... Potser no és gran cosa, no convida a sortir al carrer tant espantat com segons quines altres manies persecutories, però és fotut. Fa que de vegades sortir de casa t'angoixi enormement.

Estar boja no convida a fer gaire vida social, precisament, quan et fan tanta por les agressions psicològiques –que representa que només existeixen dins el teu cap, i que et fan reaccionar exageradament i clavar mocs aparentment inexplicables si no es té en compte tot el context-, cares de mala llet que t’angoixen, sobretot quan no saps el perquè. I durant anys i anys no saps el perquè.

Es fotut.

1 comentari:

lolita lagarto ha dit...

res no és com a les pelis.. i tampoc crec que hi hagi una línia divisòria gaire estricta que separi el que és bogeria o no ho és.. el que si és cert que si un ho passa malament a conseqüència de no estar bé o per percebre la "realitat" distorsionada.. doncs és una putada! a tots ens passa en alguna mesura, el problema és quan això et limita la vida..
com diu el de la peli hotel Marigold . al final todo acaba bien y si no acaba bien es que no es el final... espero que el de la peli no s'equivoqui..:)