Consells de curset

Em recordo que, en un curset d’escriptura presencial que vaig fer (també n’he fet un parell o tres per correspondència – un dels quals a l’època en que internet encara no s’ho enduia tot, es a dir, amb cartes, segells i papers de debò; només hi faltava el lacre del Cyrano...); doncs en aquest curset presencial, ens deien que per entrar a l’esfera del que estàvem escrivint havíem de triar una música i escoltar-la cada vegada que ens volguéssim posar a escriure, sempre la mateixa, i així agafaríem el to, l’atmosfera i la continuïtat del que estàvem escrivint. “Entra a l’esfera del somni”, va dir algú. Des que llegeixo els blogs d’alguns escriptors m’he adonat que és veritat que això d’escoltar una música determinada cada cop que et poses a escriure és una cosa que es fa al gremi, però també que hi ha escriptors que es posen en situació sense cap música i en canvi engoleixen una bona tassa de té, per exemple, per no parlar dels que ho fan a base de begudes espirituoses variades... Sembla que per arrencar és necessari cert grau d’embriaguesa, sigui aquesta musical o d’alguna altra mena...

Però d’un parell de llibres que he llegit darrerament, d’autors de més prestigi que aquests que parlen d’escriure amb música, sembla que el que realment va bé és escriure en solitud i silenci, i si pot ser, a mà.

Escriure en solitud i silenci...

Per mi això és difícil... la meva carabassa febril necessita entretenir-se amb alguna cosa que continuï... He escrit moltes vegades amb aquella música determinada, amb simplement música, o amb les veus radiofòniques de fons. Mai no se m’havia acudit que això era una crossa per evitar l’horror al buit en començar a posar lletres sobre el paper en blanc, i que la fressa indeterminada de fons mentre escric podria no ser tan útil per l’escriptura com em pensava. En tot cas, podria ser útil per superar el vertigen a la pàgina en blanc, cosa que de fet jo mai he patit, que jo sàpiga... però que amb música de fons es difumina.

Haig de provar d’escriure en silenci, a no tenir la ràdio engegada omplint el buit mentre escric.

Te’n pots arribar a embriagar, només de silenci? El que escric, serà millor? Podrà ser diferent? Quan hagi passat una estona en el silenci de l’escriptori, el món es retorçarà, com deia Kafka, avasegador davant meu? (Sic. No sé pas si estic preparada!)