dimecres, 4 de gener del 2012

Versions de lectura

Una vegada, fa temps, al principi que tenia el blog, navegant per internet, em vaig trobar un post d’un noi  mexicà on explicava que s’havia dedicat a traduir un conte de Kafka que havia trobat a la xarxa en anglès al castellà. El primer que vaig pensar és que em sorprenia la ignorància d’algú que se’ns dubte no sabia que Kafka havia escrit en alemany, i que la versió anglesa era també una traducció (i que no sabia que fer una traducció d’una traducció és bastant absurd), i que a més no sabia que a les llibreries hi havia llibres on aquell conte estava traduït al castellà a partir de l’original alemany, o sigui que si hagués estat més informat no li hagués calgut perpetrar un atemptat filològic com aquell, tot i que ell no ho sabia, que era una atemptat filolològic.

Aquesta fou la primera impressió, la de la seva ignorància.

Però llavors vaig pensar... quina immensa força no deu tenir l’obra de Kafka perquè una persona ignorant en literatura que no el coneix com a clàssic (vaig tenir la impressió que aquell noi no sabia qui era Kafka) tingui la necessitat de traduir aquest conte seu que s’ha trobat per casualitat a la xarxa sense ni tan sols saber que és una traducció...

I el pes del meu raonament envers la ignorància del noi mexicà va canviar de punt de recolzament envers la immensa força dels relats de Kafka, que traspassa versions, traduccions i fronteres idiomàtiques, i del bon gust que va tenir aquell noi en escollir-lo...

Vaig passar d’estar impressionada per la ignorància d’un lector a estar impressionada per la força d’un escriptor.

* * *

Kafka ja ho té això, que agrada a moltes persones que no coneixen el seu pes com a clàssic ni coneixen els noms de la literatura, perquè té diversos nivells de lectura, per això és universal.

Però Kafka explicava la seva veritat.

Jo des de sempre havia volgut que el que jo escric tingués, com l’obra de Kafka, diversos nivells de lectura, però és una cosa que em sembla que no puc aprendre a fer expressament. Si mai em surt, sortirà sol o em sortirà inconscientment. Tot i així veig molt difícil aconseguir-ho, perquè fer un text que pugui agradar al mateix temps a una mestressa de casa, a un peó de magatzem, a un mecànic, a una estudiant de psicologia i al mateix temps satisfer un catedràtic de literatura és molt difícil.

Que algú ignorant en la literatura i algú expert en art hi poguessin trobar una veritat, la meva veritat, encara que fos diferent per cadascú, encara que lectors diferents hi veissin coses diferents...