Caminar per la ciutat aïllat escoltant música com dins la banda sonora d’una peli o parlant pel mòbil sense veure el carrer... la gestualitat és diferent dins la bombolla...
O caminar per la ciutat escoltant el batec inharmònic i sense bellesa de les seves fresses: el trànsit, els crits inconnexos, les obres, els milers de passes dels vianants... la gestualitat no pot evitar ser més crispada...
Com s’està més connectat al món?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada