Xiclets II

Algú em pregunta si, quan era jove, m’hagués agradat ser prou maca per fer de model a les fotografies que surten a la revista.

Jo no crec que aquestes noies surtin a la revista com a premi per ser joves i maques. Surten a la revista perquè vènen el fet de ser joves i maques. Pots ser jove i maca i decidir perfectament no vendre la teva imatge.

A mi no m’hagués agradat vendre la meva imatge de jove, encara que hagués estat prou maca per fer-ho, i tot i que en l’època de l’autosabotatge que em feia vaig treballar de caixera de supermercat cobrant un plus irrisori en concepte d’imatge (i que algú em va insinuar que si hagués pesat deu quilos menys el plus hagués estat més substanciós, ji, ji...)

Quina decepció que la gent es pensi que al màxim al que hauria d’aspirar una noia és a ser guapa per poder vendre la imatge de la seva bellesa, com si això fos un mèrit o una gran cosa... on són les jutgesses, les científiques o les directores d’orquestra? (Són les lletges, són les lletges, em diu algú baixet, les que no poden ser models...)

Ens ho hauríem de fer mirar, tots plegats. Mirem massa la tele. I les noies que surten per la tele ja sabem el que són i quins valors transmeten: el de la dona com a objecte i el de la bellesa com a mercaderia. No dic que aquests no siguin els valors reals que hi ha a la superfície del món... al món de les aparences... però, si es grata una mica, ja és veu que aquest món és de pòrex pan... per això dic que ens ho hauríem de fer mirar, tots plegats: mirem massa la tele.