Hi ha una aparent contradicció en dir que els valors conservadors no ens toquen l’ànima i dir alhora que els valors arribistes de la televisió són de cartró-pedra... En principi, sembla que una cosa o l’altra, i que no es poden considerar els valors “bons” falsos al mateix temps que es consideren falsos els valors “dolents”. Sembla que pugui a dos cavalls diferents que es moguin en sentits oposats, però en el fons vull anar al mateix lloc amb un sol cavall.
El món no es maniqueu, les coses no són completament blanques o completament negres, sinó que hi ha tots els matisos del gris i dels altres colors de l’arc de sant martí, i els valors conservadors poden ser falsos com un bitllet de tretze mil i els valors arribistes de la tele poden ser de cartró-pedra com els decorats de la tele, encara que siguin aparentment oposats i que sembli que si no són vertaders els uns haurien de ser els vertaders els altres.
El món és infinitament matisable. M’agradaria saber explicar-ho més bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada