Suposem que tenim tres persones reals: una té dues carreres, una segona té una sola carrera, i una tercera està estudiant una carrera. Cap d’aquestes tres persones viu o viurà de la carrera que ha estudiat o està estudiant, però tenir-la o estar-la estudiant els ha ajudat laboralment. Aquestes tres persones, totes tres, m’han confessat confidencialment (i quedarà entre nosaltres) que mai els ha agradat estudiar allò, i que es van treure o treuen les respectives carreres només per tenir un títol.
Jo, que no tinc cap carrera, i que potser no he llegit prou sobre el tema, des de la meva ignorància (certificada per la manca d’un títol), em pregunto: per què el sistema permet que es treguin el títol persones que han estudiat allò per obligació? El sistema no hauria d’estar preparat per “seleccionar naturalment” i donar títols només a la gent a qui agrada allò que estudien? A persones que frisessin per posar la grapa sobre aquella parcel·la concreta de coneixement?
_ Es que estudiar no agrada a ningú, és un rotllo patatero; de gent que vulgui estudiar de debò n’hi ha ben poca; tal com està muntat el sistema educatiu, si a més ens hagués d’agradar estudiar, no estudiaria gairebé ningú...
Qüestió resolta, doncs.
Llavors ve el payo de la poma, ens dóna permís per fer el que realment ens agrada, i tots perdem el cul...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada