És curiós que les mateixes persones que fan servir que no sóc una persona normal per aprofitar-se de mi (em refereixo a la meva malaltia mental), és a dir, els primers que s’aprofiten de que sóc especial, són els primers a criticar quan el fet de ser especial fa que actuï d’una manera diferent a com actuen les persones normals en certs aspectes, com aquell qui planta una flor de nit sabent que es diu flor de nit i es queixa que només s’obri de nit... És a dir, malgrat aprofitar-se de mi perquè sóc especial, esperen que actuï com a normal quan veuen que amb això s’aprofitarien més bé de mi, sent perfectament conscients que el que fa que es puguin aprofitar de mi és que sóc especial i que no actuo com les altres persones... però que fos normal en aquella cosa que a ells els interessa els aniria tan bé!
Els mateixos que celebren que sigui especial perquè gràcies a això s’aprofiten de mi, lamenten que no sigui també normal per poder aprofitar-se de mi en les dues facetes, l’especial i la normal. Quina ràbia poder aprofitar-se de mi només d’una manera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada