Resituació

Tinc la intenció de “fer obres” a la meva escriptura (a les paraules que escric, no a la imatge del blog); vull resituar la meva relació amb el text.

Hi estaré pensant uns dies, com aquella que planifica el capó de Nadal; haig de resituar el punt de condiment del blog (resituar les cireretes del pastís).

A veure si aprenc a escriure bé d’una vegada... ( ...el que s’ha de treballar és el text...)

Malgrat això, veig difícil no publicar igualment mentre hi penso, com la taquígrafa que pensa en el seu artista de cine preferit (nu) mentre pren el dictat.

És difícil, després de tants anys, canviar la manera d’escriure, i fer-ho, a més, a partir de les premises que has sabut sempre. No vull canviar la manera d’escriure; la vull vitaminar, però sense fer-la feixuga. Vull aconseguir una escriptura lleugera com una sageta, però carregada de significat com un llamp de Zeus... I em sembla que m’hi haig d’encantar una mica, per aconseguir això...