dimarts, 22 de novembre de 2011

Model a seguir

La Carmen Martín Gaite sempre ha estat molt important per mi. Ha estat el meu model a seguir en l’escriptura tots aquests anys, la figura en la que m’he inspirat.

La vaig descobrir quan d’adolescent vaig anar de càmping amb unes amigues en un lloc turístic de la costa.

Als quioscos d’allà hi havia pocs llibres i al moment de voler comprar-ne un aquell em va semblar l’únic potable. El vaig comprar més com a refugi que altra cosa, i vaig intentar començar a llegir-lo de seguida, però  allò allí es va revelar impossible i vaig haver d’esperar a casa. Un cop el vaig haver acabat de llegir vaig decidir que volia llegir més llibres d’aquesta autora. Haver trobat aquell llibre va ser l’única cosa bona que van tenir aquelles vacances, que, per les altres coses, van ser un bon ensenyament de fins a on pot arribar la misèria humana en això que en diuen “amistat”. Vaig sortir d’allí amb la idea que jo no servia per les relacions socials i que era millor que em refugiés en el meu món i em dediqués a llegir i a escriure, que eren coses que em feien patir menys.

Al cap d’un temps, quan jo ja havia llegit uns quants  llibres de la Carmen Martín Gaite, vaig tenir la sort de trobar-me en uns grans magatzems francesos de la metrópoli una exposició de les seves llibretes, molt pulcres i mostrant la seva cal·lígrafia arrodonida i sense tachades, que es podien llegir perfectament. D’aquelles llibretes ella en deia els seus “quaderns de tot”. A mi, que sóc fetixista de les llibretes, aquella mini exposició em va robar el cor.

Finalment, el curs 1998-1999 vaig aconseguir anar a una conferència que va fer. Estava ple de gent que l’admirava i va ser la primera vegada al nostre país que un acte es retransmetia per la xarxa, cosa que en aquell moment semblava qui sap què. Després d’explicar-se durant una estona van fer un torn de preguntes i no sé si algú li devia preguntar com s’ho havia fer per escriure tant i tant bé, i quan ella intentava donar una resposta, va saltar una senyora del públic que també era escriptora que era amiga seva i va dir, en veu alta perquè la sentís tothom: “Has treballat com una negra.” (ho va dir en castellà). Aquella frase va ser el que més em va quedar de la conferència: “has treballat com una negra”, i va calar al meu inconscient que per tenir al darrera una trajectòria de novel·les publicades amb èxit, articles i traduccions com la que tenia la Carmen Martín Gaite s’havia de treballar molt i molt.

I això és el que intento des d’aleshores.