Jo també reflexiono

Aprofitant el dia d’avui per reflexionar sobre els polítics, hom té la sensació que si un militant o un càrrec de qualsevol partit polític ha de triar entre el bé del seu partit o el bé del país, no tindrà dubtes... (o com a mínim aquests dubtes no conduiran als mateixos resultats que fos un ciutadà normal qui fes la tria). Fa una mica de por, això. I molt de fàstic; la política fa fàstic.

[Per cert que jo estaria a favor que es fessin més sovint jornades de reflexió, sobre qualsevol tema; ens podríem dedicar a pensar sobre tantes i tantes coses... Però hauria de ser una reflexió no patrocinada per l'estat sinó pel voler individual de cadascú. Avui en dia, no hi ha res que estigui menys de moda entre la gent comuna que reflexionar... Es considera escalfar-se el cap. I en canvi no s’adonen que aquells qui ens dirigeixen (que no són els polítics), reflexionen moltíssim...]