divendres, 21 d’octubre de 2011

Me’n vaig a peu

Els que, per ser catalans o espanyols, per patriotisme, només llegeixen autors catalans o espanyols actuals, són tan absurds com si jo, per ser una dona, només volgués llegir literatura feta per dones...

Jo ja estic d’acord que s’ha de tenir cura de la pròpia cultura, que si nosaltres no apreciem lo nostre ningú ho farà, però hem de llegir lo nostre perquè és bo, no perquè és "lo nostre"; no estic d'acord a llegir per patrisme, no estic d’acord amb la lectura com a militància, com a fanatisme o com a ceguesa. Ni la llengua ni la cultura evolucionaran si som sords a tot allò de bo que s’ha fet i es fa a fora (i quan dic fora vull dir tots els fores, tan en l’espai com en el temps).

Què és llegir sinó tenir la possibilitat de viatjar, tan en l’espai com en el temps?

2 comentaris:

jaka ha dit...

Estic completament d'acord amb tu, de llibres en català deunidó els bodrios que es publiquent però vinga fer-lis reverencies, i amb la música passa el mateix, no entenc com poden agradar molts nomès perquè son sobre tot grupas catalans i el mes bo es que quan vas a un concert ningú escolta nomes xerrent i criden... jo diria senyors que aixó no es Catalunya i el Barça tampoc... be, he quedat desca nsada.

un blog magnific Clarisa,

Clarissa ha dit...

gràcies Jaka!