dimecres, 19 d’octubre de 2011

La poesia dels suburbis

Suposo –no sé si és molt suposar- que els meus lectors no han escoltat mai música rap o música hip-hop. Jo no n’he escoltat mai, més enllà d’algun fragment tret de context. Però... sabeu en què m’he fixa’t? Que aquesta música, salvant les corresponents distàncies de refinament i qualitat literària, ve a ser com una mena de dret a la poesia de les classes humils... No crec que ni els mateixos que fan rap o hip-hop es descrivissin mai a si mateixos com a poetes, segur que això els avergonyiria, a ells, que són uns tipus durs... Precisament aquesta música s’enorgulleix del seu llenguatge fort, de la seva vulgaritat i de les seves metàfores que saben escandalitzar, o sigui que aparentment té poc a veure amb el que entenem normalment –i pedantment- per poesia com a mitjà d’elevació espiritual. Aparentment. En aquesta música, sembla que, quan més embrutament, millor. Però jo hi veig un intent de fer poesia –una poesia potser una mica macarrònica-, per part de persones sense cultura literària... (Que potser tinguin una mica de cultura musical, tot i que de vegades fa l’efecte que ni això, perquè moltes d’aquestes presteses cançons semblen més aviat un atemptat a l’oïda i un monument al mal gust...) El rap o el hip-hop són el dret a la poesia de les persones que mai no llegiran a Keats, que, de fet, no saben ni que Keats existeix, i que si ho sabessin, el trobarien fleuma... Però encara que el rap o el hip-hop siguin unes activitats poètiques molt vulgars, són poesia, i serveixen entre la gent que la fa i la gent que l’escolta pel mateix que serveix la poesia en cercles més refinats, pel mateix que ha servit sempre la poesia a tot arreu... (Ara, us aconsello que no li digueu a cap d’aquestes persones que això que fa és poesia; estic segura que en cercles rappers i hip-hoppers la poesia tal i com s’entén normalment es considera una mariconada...)


(NOTA als catalanistes: sí, sí, on he posat Keats, podria posar Carner... però... qui fa rap o hip-hop en català? Com que la base d’aquestes músiques és l’anglès, he pensat que com a exemple havia de posar un poeta en llengua anglesa...)