dissabte, 6 d’agost de 2011

Vacances forçades

Buenu, tants dies sense poder publicar el blog... Ja em sap greu, tenia un problema tècnic, no és pas que estigués de vacances ni res d'això. Ara, sé que molts de vosaltres sí que ho sou, de vacances...

Aquest cinc dies ha estat com si algú amb qui hagués estat parlant cada dia m’hagués abandonat. Ja m’ha passat diverses vegades a la meva vida, això, al final he après a trampejar-ho, però em pensava que el blog precisament mai m’abandonaria. (I el cas és que he patit més en sentir-me “abandonada” pel blog, que per algunes persones de carn i ós... No sé si això diu gaire a favor meu... Ara, sempre sap greu, això...) I és que m’adono que el blog, més que per ser una part de la meva obra literària, és important per mi com tenir algú amb qui xerrar... o fins i tot més important que això... (O sigui que si alguna vegada dic alguna bestiesa, és perquè per mi això és com una conversa informal amb una persona amiga, no res solemne o important o que em pugui conduir a assumir responsabilitats.) Fins i tot sóc conscient que al blog he dit coses que potser no les diria a gaire gent del meu voltant...

Quan no existia això dels blogs podia dir perfectament que escrivia per mi mateixa, que no era necessari que algú s’ho llegís (tot i que havia intentat que algú s’ho llegís, algunes vegades). Però un cop he provat això del blog, això de la publicació instantània... Seria dir una mentida dir que podria tornar a quan això no existia i ningú podia llegir els meus escrits... Publicar intantàniament m’ha enganxat moltíssim, i si hi hagués de renunciar hi patiria, he patit aquests dies...

Buenu, doncs res, “a l’atac” altra vegada!