El professor Jordi Llovet, al seu llibre Adéu a la universitat, critica els blogs dient que entre la literatura blocaire no hi ha cap clàssic com els clàssics del segle XX, per exemple. Ell cita a Hemingway i a Scott Fitzgerald, com a exemples de literatura de qualitat (però "accessible") al nivell de la que no aconseguirien arribar avui en dia els blogs. (Jo només li preguntaria quants dels llibres que es publiquen en el nostre temps, que publiquen professionals de la literatura, arriben a aquest nivell.)
Jo crec que aquesta no és la manera bona de mirar-s’ho. Quan Hemingway i Scott Fitzgerald escrivien, potser se sabia que eren bons, però no se sabia que serien clàssics del segle XX. I estic segura que al seu temps hi havia autors de tan o més prestigi literari que ells dels que ara no se’n parla. També hi havia molts autors dolents dels no se’n parlava llavors ni se’n parla ara. (D'escriptors dolents n'hi hagut sempre.) Doncs actualment és el mateix: els autors bons d’ara, ja sigui en blog o en llibres publicats, no se sabran fins d’aquí a 50 anys. Llavors se sabrà què ha perdurat. Per tant dir que la literatura blocaire no té nivell basant-nos en que no s’ha produït cap clàssic per aquest mètode és una bestiesa, perquè la cosa no fa prou temps que rutlla i no és possible cap mena de perspectiva històrica. Si d’aquí 50 anys resulta que no perdura res de res, absolutament res, -per perdurar vull dir que es pugui llegir i que tingui sentit, que digui alguna cosa-, doncs si no perdura res del que escrivim els que escrivim blogs ara, llavors li donaré la raó al senyor Llovet en això que no hi ha nivell. Es clar que d'aquí 50 anys tots calbs...
Jo hi veig molta qualitat, als blogs. Com a mínim textos que m’interessen. Es clar que la qualitat és més en el gènere de no-ficció diarístic, de gent que explica sincerament les seves vivències amb tota la força del seu moment històric i interessos actuals, que no pas en grans obres de ficció o assajos molt pensats, però tot arribarà... Però per això encara tenim els llibres.
Jo hi veig molta qualitat, als blogs. Com a mínim textos que m’interessen. Es clar que la qualitat és més en el gènere de no-ficció diarístic, de gent que explica sincerament les seves vivències amb tota la força del seu moment històric i interessos actuals, que no pas en grans obres de ficció o assajos molt pensats, però tot arribarà... Però per això encara tenim els llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada