dijous, 9 de juny de 2011

Autors poc comercials

Vaig començar a fer el blog el desembre del 2005, per tant podríem considerar que el primer any de fer el blog fou el 2006. Doncs el segon any de fer-lo, el 2007, els blogs es van posar de moda i durant ben bé un parell d’anys (2007-2008) van rebre moltíssimes visites de gent que no eren pròpiament del món dels blogs, gent que ara són al llibre de cares o a les piulades, que és el que està de moda ara. El meu blog mai no ha tornat a rebre tantes visites com aleshores... (Des que els blogs ja no estan de moda en això de les visites sembla que el meu blog hagi caigut en un forat negre...) Poquetes, però molt fidels, això sí. Quan es rebien tantes visites jo no era conscient que allò era per la moda dels blogs, no pel blog en sí, però al final la realitat que el meu blog no interessa a gairebé ningú s’ha imposat... Ai... (Tampoc voldria ploriquejar... estic molt contenta amb els lectors que tinc, però és evident que a algú que escriu li agrada ser llegit pel màxim nombre de persones possible.)

Doncs, me’n recordo que en aquella època jo tenia un comptador on podia veure la gràfica de la gent que m’entrava. I me’n recordo que em vaig fixar que a partir d’un dia en concret la gràfica queia en picat... Es a dir, que a partir d’un dia en concret les visites es reduïen a la meitat. No cal dir que vaig anar de seguida a veure quin era aquest post que em reduïda les visites a la meitat... I sabeu quin era? El 2006, al començament, jo m’havia fet el propòsit de llegir una llista d’escriptors, i en el post en que baixaven les visites, que ja devia ser del 2007 o del 2008,  feia precisament un repàs de com estava la cosa, com havia evolucionat en el meu camí de llegir-los, els llibres que ja havia llegit i el que em mancava llegir... Sabeu quin eren aquest escriptors? Auden, Brodsky, Akhmàtova, Ashbery, Zagajewski, Torga, Sarduy i Mandelxstam. Es a dir, que quan vaig dir que continuava llegint a aquest escriptors vaig “espantar” a la meitat dels seguidors del blog, que van fugir com un estol d’orenetes a la tardor... Quina desil·lusió.

En fi, que jo voldria ser llegida, però em sembla que per tenir una audiència majoritària s’han de fer algunes concessions i parlar del que es parla a la tele, cosa que de moment no vull pas fer. O sigui que si no parlo de temes més comercials no és perquè no sàpiga així una mica per sobre què és comercial i amb què tindria més visites, sinó perquè a mi m’interessa parlar de lo meu. I de moment així continuarem. A més, si aquest escriptors a qui vull assemblar-me no són comercials, per què ho haig de voler ser jo?

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Ben dit i ben escrit Clarissa....

Clarissa ha dit...

gràcies Elvira!!!