Pors blocaires

Fent una recerca casual, vaig trobar que un dels meus blogs havia estat “nomenat” “wiki” blog. Això em va preocupar una mica. Tots sabem com ha acabat el senyor wiki... (Aquesta gent no m’ha demanat permís per fer servir els meus blogs per les seves cosetes.) Aviam si per dir les veritats em fotrè en problemes... Ja us aviso que jo no vaig d’heroïna ni de defensora de res: si per dir alguna veritat incòmoda et fiques en problemes, jo m’estimo més no dir-la. Tots sabem que la llibertat d’expressió és una fal·làcia que només ampara de debò a la gent que la fa servir per defensar el seu dret a difamar als altres amb noms i cognoms.

Estic una mica preocupada. Hi ha veritats sobre el nostre món que qualsevol pot deduir, conclusions a les que s’arriba per força si s’estira una mica el fil. Tothom qui pensi una mica pot arribar a les mateixes evidències que jo. Però potser la gent vertaderament intel·ligent –que mai es faran escriptors- ja sap per instint que no s’han de dir en públic segons què ni s’ha de fer ostentació d’haver-te adonat de segons quines coses. Quan Czeslaw Milosz va publicar La ment captiva, la rata sàvia d’en Sartre li va retreure que el ho haver estat prou “sagaç” de callar-s’ho. Però La ment captiva és un llibre que era necessari que algú l’escrivís, i que s’està tornat perillosament actual altra vegada.

Es clar que com a escriptora m’agradaria ser recordada per haver dit les veritats tal i com jo les veig (que tampoc vol dir que aquestes veritats hagin de ser les mateixes per una altra persona), però, si ho he fet fins ara potser una mica imprudentment ha estat perquè no era conscient d’estar trepitjat l’ull de poll  “al poder”. No sóc prou valenta per ficar-me conscientment en segons quins problemes. Tot i que tampoc tinc la percepció d’haver dit res de l’altre món i que no es pugui dir, o que no sigui evident...

Em sembla que miraré de ser més prudent a partir d’ara, i de guardar-me algunes veritats per mi mateixa... no fos cas. Ara, us diré una cosa: potser dir el que penses és una mica arriscat, però et quedes taaan descansada...