dissabte, 14 de maig de 2011

La contradicció de la crítica

Un poeta fa una conferència i, al començament, diu molt encertadament que la crítica actual està constituïda només per crítics a sou de les editorials, que serveix uns interessos comercials i que està destinada a ser simple propaganda del llibre criticat. Continua la conferència, i, cap al final, el mateix poeta en la mateixa conferència diu: “la crítica ha dit de la meva poesia...” (?) Com que “la crítica ha dit”? Com quedem? No diu ell mateix que la crítica de llibres és simple propaganda? Des de quan la propaganda té autoritat literària per jutjar de debò un llibre?

En la mateixa conferència el poeta desautoritza la crítica com a propaganda i es mostra dependent del seu veredicte com a font d’autoritat.

Trobo que abans de fer una conferència el poeta s’hauria d’aclarir una mica les idees. Però també m’adono que aquesta és una contradicció que per desgràcia habita al cap de molts escriptors contemporanis... o sigui que essent contradictori està dient una gran veritat sobre el  que és la crítica de llibres avui en dia: una cosa que es bàsicament propaganda al servei d’una interessos que s’acostuma a citar com a font d’autoritat. Ara el que mancaria estudiar és si per aquest sistema els bons llibres aconsegueixen bones crítiques i tot està en el lloc que li correspon per la seva qualitat literària, o no.

2 comentaris:

Clarissa ha dit...

Ufff... Quin sustu ahir!!!! Quin descans poder tornar a publicar!!!

Elfreelang ha dit...

ja ho pots ben dir....jo anava pels blocs i no podia comentar ni res un bon susto sí i respecte al teu escrit doncs sí s'haurien de tenir les idees clares abans de dir segons què...