L’emoció de guanyar

Ahir em vaig quedar desperta escoltant el partit per la radio. L’emoció d’escoltar-ho per la radio, quan el barça guanya i no m’he adormit, és incomparable. Hi ha qui és pregunta si no enyoro veure-ho, si no enyoro les imatges de la tele... No ho enyoro. No sabria gaire com explicar-ho. A mi el futbol no m’interessa per res, ni hi he jugat mai, ni veure un jugador bo que fa un gol em provoca cap emoció, tan és que sigui dels nostres o dels altres. En canvi, el fet de “guanyar”, que guanyin els nostres, és molt emocionant, i l’emoció de guanyar (o la impotència de perdre, si és que passa) es transmet molt bé per la radio. No és que m’interessi “veure” el que passa al terreny de joc. El que m’interessa és sentir narrar l’emoció de la victòria, si és que es dóna. Quan el barça guanya tots estan taaan contents, es transmet que vibren amb el que veuen. Sentint això ja en tinc prou. Combino un ratet de totes les emissores que transmeten el partit en català. Una manera com una altra de passar l’estona i desfogar-se una mica després d’un dia cansat. Ara, tot és víscera, no és un plaer gaire intel·lectual ni gaire refinat...