Hannah Arendt, a La condició humana, diu que la força de la vida és la fertilitat. No només la reproducció animal, sinó la producció d’una “abundància de coses bones” per a la nostra vida.
L’altre dia vaig sentir per la radio que tant el centre de l’oceà Pacífic com el centre el l’oceà Atlàntic estan plens d’escombraries, de restes de plàstic que la Terra no pot metabolitzar.
Què són aquestes illes de plàstic sinó els residus de la fertilitat de la nostra vida a la Terra com a éssers humans?
Amb això vull dir que no hem de fer penitència ni sentir-nos culpables per les escombraries que el nostre mateix procés de viure produeix, perquè les escombraries només són el testimoni que ha tingut lloc el nostre procés de vida. No són el càstig pel pecat d’existir. Per altra banda, és evident que aquestes escombraries, les restes de la nostra fertilitat passada, impediran la fertilitat futura dels nostres descendents...
Es pot solucionar això sense que els humans ens fem mal els uns als altres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada