dimecres, 2 de març del 2011

Paranoies elèctriques

Sabeu què em preocupa realment del llibre electrònic? Doncs que és com un petit ordinador, i com a tal pot estar monitoritzat. Sí, sí, com a bona paranoica si tingués un llibre electrònic tindria por que s’estiguessin arxivant les dades del que llegeixo i dels llibres que tinc acumulats.

Pel que es veu, l’empresa líder en sistemes operatius al nostre país fa servir el servei de seguretat dels seus ordinadors per enviar una senyal a la central dels programes que cada usuari té instal·lats en aquell ordinador: això no és una fantasia de paranoica, això és real i s’ha dit i repetit. Qui diu que amb els llibres electrònics no es pogués fer el mateix?

Amb un llibre de debò ningú sap si l’estàs llegint o si el tens a la lleixa sense obrir, ni l’estona que t’hi passes ni les pàgines que et saltes. El procés de lectura i de descobriment queda entre tu i el llibre. Per què ha de venir un ordinador a xafardejar-lo?

Si es recapta informació estadística sobre les lectures de la gent que es compra els llibres electrònics, el primer que faran serà fer servir aquesta informació per vendre’ls productes. Cada cop que rebo un correu electrònic d'algú amb un e-mail estranger el meu servei de correu m’anuncia vols barats a aquell país...

No dic que als lectors de best-sellers, és a dir, a la gran massa lectora, no els pugui ser fins i tot útil que obtinguin el seu perfil com a lectors, i fins i tot això pot ser útil a la indústria del best-seller, però... i aquest 70.000 “lectors de qualitat” que diu que hi ha al nostre país? Una de les característiques de ser un lector de qualitat al nostre país és la capacitat d’anar contracorrent. Els “happy few” no només son la gent més preparada sinó també poca de la gent que té idees pròpies sobre el que s’ha de llegir. Si s’aconsegueix recaptar informació d’aquest pocs lectors de qualitat, poden deixar d’anar per lliure i de tenir idees pròpies sobre el que han de llegir... i comprar. No crec que sigui bo per aquesta feliç minoria que algú pugui accedir a la informació sobre els seus gustos literaris i pugui així intentar condicionar-los... Se sap que els atrauen els llibres de qualitat, però... ¿què més se sap? I algú em pot dir que aquesta gent són tan pocs que la quantitat de llibres que comprin és irrellevant i que tenir informació sobre ells no té cap mena d’importància, quan són els que realment estan disposats a gastar en llibres. Jo estic convençuda que si el llibre electrònic no té èxit entre ells, no triomfarà... (i jo espero que no triomfi).

Jo em considero una lectora diferent, i no m’agradaria que ningú fiques el nas en el que llegeixo sense el meu permís. Mentre pugui llegir anònimament amb un llibre a la mà, em miraré els llibres electrònics amb desconfiança. Me’n malfio.