dijous, 9 de desembre del 2010

Bloguiversari

Estimats amics, benvolguts lectors:

Diumenge dia 12 de desembre faré cinc anys d’escriure el blog. No cal dir que em felicito a mi mateixa per haver estat capaç de fer una cosa que m’agrada tant i tant durant un període tan llarg de temps (sí, sí, sóc molt jove i cinc anys em semblen molt temps). Una cosa que he intentat durant aquest cinc anys és no fer seguidisme dels mitjans de comunicació, i parlar de les coses que a mi m’interessaven, no de les que em deia la radio que havia de parlar, tot i que he comentat moltes vegades noticies que m’han cridat l’atenció i no sé si ho he aconseguit. De vegades és difícil desconnectar-se del mitjans de comunicació perquè quan diuen una cosa sembla que en aquell moment és molt important, encara que l’endemà ja és irrellevant. Em penso que les noticies són un culebrot i que de les coses realment importants als mitjans només se’n parla de passada. La qüestió és tenir la gent entretinguda i ocupada amb els valors de la societat de consum, que a més, no en tenim d’altra i encaixa perfectament amb l’instint de depredació de la naturalesa humana. Mirar de tenir altres interessos o parlar d’altres coses té un cert to de marginalitat, frikisme i de ser un pobre desgraciat sense glamour que n’hi t’explico. Per no parlar de quan estar al marge dels mitjans de comunicació significa de vegades estar en sectes, en grups caça ovnis, en trobades espiritistes o altres esdeveniments per l’estil que et diuen el que has de fer i pensar d’una manera molt pitjor que la manipulació a la que ens sotmet la societat de consum. O sigui que intentar no fer seguidisme dels mitjans de comunicació, però tampoc fer-lo d’alguna altra cosa substitutória a la que ens poguem apuntar, sinó preguntar-nos què i a qui necessitem realment a la nostra vida i mirar de ser sincers respecte això i preguntar-nos sobretot quina pastanaga volem atànyer, i si és una pastanaga realment dolça i nutritiva o només és un pastanaga de pórex-pan, una altra pastanaga de pórex-pan com en perseguim i n’hem perseguit tantes d’altres. Només heu d’encendre la tele i veure el munt de pastanagues de pórex-pan que en volen fer atànyer, sobretot ara per Nadal. Aquest cinc anys fent el blog m’ha servit per clarificar la meva vida, per créixer i madurar com a escriptora i, d’alguna manera, com una segona “mili” de la meva escriptura (la primera “mili” va ser quan vaig intentar escriure la novel·la). I també m’ha servit per aconseguir que algú em fes cas quan escric i tenir lectors, cosa que és potser el més important que m’ha passat com a escriptora. M’ha servit per creure en mi mateixa. Vull continuar fent el blog, és molt important per mi, però també vull escriure altres coses. Si vull realment ser una bona escriptora no em puc encallar aquí, haig de continuar evolucionant, i queda molt per aprendre encara, tot i que també podria combinar l’escriptura del blog amb “les altres coses”. No sé, ja veure’m què faré. En tot cas, molt contenta d’aquest cinc anys i amb unes ganes enormes de continuar escrivint.

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Molt feliç bloguianiversari Clarissa! Cinc anys molt fructífers!

lolita lagarto ha dit...

esperem que ho puguis combinar... mil enhorabones pels teus escrits i pels 5 anys de blog!

miquel ha dit...

I per molts anys, Clarissa, que encara que silenciós -massa, ja ho sé-, continua sent un plaer llegir els teus blocs i esperar altres lectures.
Una abraçada

Clarissa ha dit...

gràcies a tots