Més sobre els macarrons. (Tetralogia)

Tornant a això del premi, jo trobo que si et donen un premi l’has d’acceptar. Sobretot quan abans has dit que el volies. Però dir que l'acceptes per deixar-los plantats no em sembla bé, per més que els motius que dóna per no acceptar-lo, malgrat estar mal redactats, siguin prou legítims.

Quan algú rebutja un premi sempre penso en Sartre, al que tinc una mania especial. Sarte es va cobrir de glòria rebutjant un premi molt important, però, al cap d’uns anys, quan es va trobar sense diners, el va reclamar! Més ben dit, no va reclamar el premi, va reclamar els diners del premi, que es pensava que li corresponien. Això és un intel·lectual d’esquerres compromès.

Aquest senyor no està d’acord amb el govern? Doncs que faci com Thoreau, que no pagui els impostos. Ah, que no pagar impostos només ho poden fer els que són molt i molt rics, que els pobres que no paguem impostos anem a la presó... Quin petit detall emprenyador... Bueno, rebutjaré un premi, que no tindrà cap conseqüència negativa per mi i encara quedaré bé com un artista super-enrollat i super-compromés. Però, sobretot, que tothom ho sàpiga que sóc super-enrollat i super-compromés i que estic molt contra el govern al que continuaré pagant els meus impostos com un bon ciutadà... això si és que no és prou ric per no haver-ho de fer...