dimarts, 7 de setembre de 2010

La dansa de la pluja

Estic esperant que plogui. Des de dissabte que van anunciar pluja per dimecres –avui som dimarts-, que estic esperant que plogui. Ara feia dies que no plovia i ho trobo a faltar. Els dies de pluja em sento més protegida, trobo que la gent no és tan agressiva. El dies de pluja té més lògica quedar-te tancada a casa. Sentir la pluja percusionar contra la teulada sense mullar-te és un dels plaers d’aquesta vida. Sempre paro la radio y ho escolto. Ara, si s’ha d’agafar el cotxe, els dies de pluja el trànsit es torna boig, pels carrers hi ha més cotxes que mai que es pensen que tenen dret a parar-se a qualsevol lloc, cosa que no passa quan no plou; es la única cosa que no m’agrada de quan plou, però el cotxe tampoc no l’haig d’agafar sovint. Però quan plou també hi ha una mena de sentiment de solidaritat entre els conductors, tothom té més paciència. I anar a peu a qualsevol lloc, sota el paraigües, si la pluja no és torrencial, em relaxa molt, encara que arribi als llocs xopa com un ànec. De moment no he agafat mai cap refredat per aquest motiu... Si vas caminant sota la pluja que va caient pots sentir una mena de comunió amb l’univers. O sigui que estic esperant que plogui, ho espero amb candeletes... Abans de la descàrrega d’aigua l’aire està carregat d’electricitat, i se’m fa feixuc, em poso de mal humor. Quan plou somric. Quan plourà? Serà avui mateix?

1 comentari:

Mercier i Camier ha dit...

Igual que tu jo també fa molt de temps que espero que plogui, abans ho havia fet molt sovint, però ara la pluja s'ha tornat més escassa, igual que totes les coses bones. Un poble com ara l'anglès és d'envejar per això, gràcies a la pluja que tant hi sovinteja la gent es pot passar hores llegint darrera els vidres, prenent el te i sentin el soroll de la pluja, i si és a l'estiu poden tenir la finestra oberta i sentir la flaire de la terra molla del jardí. És pot demanar res de més agradable en aquesta vida?
Jo ara quan plou ho aparco tot i la contemplo, la sento, la respiro, la pluja
“Bruscamente la tarde se ha aclarado
porque ya cae la lluvia minuciosa.
Cae o cayó. La lluvia es una cosa
que sin duda sucede en el pasado."
(del poema La lluvia de J.L.Borges)