divendres, 25 de juny de 2010

Els blogs es fan grans

Llegint Global Voices (la versió en castellà, que la versió en català està molt morta, com a mínim al meu ordinador) m’assabento que hi ha molts blogs al món que no són “espontanis”, sinó que reben diners o prevendes de certes entitats, fins i tot governamentals, a canvi de dir segons què o fer publicitat d’algun producte. A mi la idea que algú em pogués donar diners per escriure alguna cosa em sembla tant al·lucinant que ja ni m’ho plantejo. Tampoc us dic que no em deixés comprar per parlar bé d’algun llibre, la meva butxaca està molt prima... Vull dir que aquí sí que hi veig una oportunitat real de fer la primera pela... Però en fi, de moment ningú m’ha enviat cap gall d’indi per res que hagi pogut dir, i si me l’enviessin tampoc sabria què fer-ne, sobretot si fos viu. (Perquè si el reps cuinat i a trossets, encara, però si el reps viu... encara que tampoc em menjaria una cosa que m’arribes cuinada a casa i que jo no hagués demanat.) El cas es que de moment no sembla que hi hagi pas gaire ningú interessat en comprar la meva “potència comunicativa”... Avantatges de tenir un blog minoritari.

Però, el que més em preocupa de tot això és si tinc la capacitat per seleccionar blogs realment “espontanis”, es a dir, si tinc prou perspicàcia per saber notar quan un blocaire cobra per dir una cosa o és sincer. Aquí és on hi ha el problema. Posaria la mà al foc que els pocs blogs que segueixo són “espontanis”, i que al petit espai de blogosfera que jo puc tenir la capacitat de controlar (més que res la dels blocs relacionats amb llibres o de desfogament personal) els blocaires “patrocinats” no són tan freqüents com, per exemple, entre els blogs de política que jo no segueixo. M’agrada pensar que és així, com a mínim. Estaria bé que algú independent estudies el fenomen dels blogs “patrocinats” a la blogosfera catalana i espanyola, qui paga a aquest blocaries i perquè, i si la gent els segueix. Ara, ja dic, entre els blogs que he seguit fins ara no n’he detectat mai cap que pogués dir segur “aquest cobra per dir això”, no sé si perquè sóc molt burra o perquè realment els blogs que segueixo són molt minoritaris. Però em preocuparia estar seguint un blog “manipulat” i no adonar-me de la manipulació. Ara, una cosa és que un blog estigui manipulat, cosa que tampoc em sembla tan criticable en el nostre món de mercaders, però una altra de molt diferent és no saber detectar-ho i que en donin gat per llebre. Però tampoc es tracta de veure conspiracions a tot arreu... Coses així són les que em preocupen.

Una altra cosa que volia dir és que, si hem arribat als blogs manipulats, aquest ja no són tan diferents de la premsa, la mateixa premsa que ens considera un mitjà “desprestigiat” (vull dir, si em arribat al punt que en que servim als mateixos interessos). Ara es pot dir que comencem a ser com ells... La qual cosa no sé pas si és un elogi...