dilluns, 17 de maig de 2010

Sospirs de paper

Avui, llegint blogs, m’ha vingut al cap què passaria si allò mateix que llegeixo als blogs ho llegís en llibres publicats. Vull dir la mena de llibres que em compro i miro de llegir. I amb molta tristesa m’adono que la majoria de textos que llegeixo als blogs no resistirien la publicació en “llibre”, més que res per que estan com a mig fer, els falta depuració. Si fins i tot hi ha qui es pensa que el valor d’escriure en un blog radica en poder publicar textos sense repassar! Alguna d’aquestes persones, que no saben què és el “ritme”, ha publicat algun llibre en paper i tot... amb els materials del blog! (No diré noms per no ferir susceptibilitats.) Si ja resulta espès en blog, imagineu-vos com deu ser llegir un llibre escrit així. Però això també em fa pensar que publicar “en llibre” requereix uns altres ritmes que no són els del blog, i que moltes coses que sembla que funcionen en un blog podrien quedar com mortes si fossin publicades en un llibre. Fins i tot els blogs que m’agraden més, i que crec que els seus autors escriurien més bé, resistirien el ser publicats en un llibre? (I els blogs que han estat publicats en llibres de debò no són precisament els que més m’agraden). Una de els gràcies del blog, em sembla, la que manté enganxada a la gent, és el què passarà, aquest “quina una en dirà avui aquesta persona”. Se’n pot dir intriga o se’n pot dir xafarderia, però la gràcia de saber que allò que està publicant ho està vivint aquella persona en aquell moment. Poca gent llegeixen post passats d’història. Jo ho havia fet abans, en alguns blogs molt concrets, però cada cop ho faig menys. Sembla que l’únic que interessa és l’ara. ¿Aquesta gràcia, la gràcia de la immediatesa, es pot traslladar a un llibre de paper, on per força el diàleg amb el lector no és tan viu? Potser és més profund, però el diàleg amb el lector no és en absolut tan viu ni immediat. Es per això que aquesta presumpció per altra banda tan innocent que els que escrivim un blog sembla que tenim de pensar que “allò que escrivim sí” que mereixeria ser publicat en llibre... doncs és irreal. Un llibre té altres ritmes. Encara que ens sembli que sí, segurament “allò que hem escrit” no resistiria a ser publicat en paper, i que són dos formats completament diferents. Jo mai em compro llibres basats “en blogs” perquè ja sé el pa que s’hi dóna... i sé quina mena de material s’extreu dels blogs a l’hora de publicar sobre paper... amb excepcions, es clar, però parlo en general... Es digui el que es vulgui, són formats diferents i s’ha d’atacar de manera diferent, i una cosa que es vulgui publicar en llibre ha d’estar com a mínim pensada pels ritmes dels llibres... i em direu que sacralitzo massa el format llibre i que també hi ha llibres dolents que no han sortit de cap blog... bueno, jo parlo els llibres que a mi m’interessen, que són llibres bons. No crec que estigui sacralitzant el llibre. És que el que hi ha publicat en llibre té un valor que encara no ha estat superat pel que hi ha publicat a internet. No dic que un futur no pugui ser així, però de moment, encara no els hem atrapat. I no crec que la cosa es reduexi a que jo no passo prou hores a internet com per avaluar el que hi ha. Encara que m'arrisqui a semblar esnob... en textos curts sí que hi ha qualitat a la xarxa, però per textos de més de tres idees em continuo estimant més un llibre de debò.

1 comentari:

lolita lagarto ha dit...

A mi em sembla que el que compta no és si està escrit en un blog o en un paper, el que compta és què es diu, com es diu i si hi ha alguna cosa a dir o no.
Hi ha blogs tipus diari, n'hi ha tipus creatiu, n'hi ha ideològic... no sé és difícil tenir un criteri global.
D'altra banda, és cert que el llibre en ser concebit com una unitat, fa que tot el que s'hi diu prengui una dimensió més consistent.