dilluns, 24 de maig del 2010

Objectes de desig

Ja sé què em direu: critico a l’actriu per ser dona-objecte, però, tal i com parlo de l’actor, també l’estic convertint en home-objecte. Aquí hi ha una contradicció. No li dic pas a ell que “llegeixi”. Teniu raó i no hi tinc res a dir. Li hauria d’haver dit, també. Però... aquesta gent han triat ser objectes del desig de l’altra gent i guanyar-se la vida amb això. No crec que sigui qüestió que han llegit poc, sinó que han tingut les qualitats necessàries (i el talent) per poder triar i convertir-se en el que han volgut ser. Aconsellar-los que llegeixin quan es guanyen tant bé la vida com a objectes de desig (que ells no volen pas ser altra cosa) és una mica absurd... Però, més que res, no els aconsellava que llegissin per no convertir-se en objectes també en la seva vida privada. Ara, en aquesta feina que tenen això potser és inseparable, i suposo que si volen arribar a algun lloc, es veuen obligats a relacionar-se amb una colla de gent amb poder en aquest món i a ser objectes per aquesta gent... Com a en Banderas, que li van dir que si volia triomfar a Hollywood havia d’anar a un seguit de festes i “conèixer” un seguit de gent important... per què us penseu que són festes i no reunions fetes en despatxos? O sigui que res a dir. Ells ho trien això i s’hi guanyen bé la vida. Es més, el que ells fan és un model d’èxit acceptat i considerat digne d’imitació per la nostra societat. Qui sóc jo per dir-los que “llegeixin”? Tindreu raó si em considereu completament ridícula.