dilluns, 5 d’abril del 2010

De moralitats

L’altre dia vaig dir que no m’agradava la moralina. Però, per tal i com dic que no practico la promiscuïtat, algú es podria pensar que ho faig per raons morals, i que estic predicant alguna cosa. Res més lluny de la meva intenció. Si no salto d’una parella a l’altra no és per raons morals, -fins i tot em mig fascina aquesta mena de immoralitat-; si no ho faig és per una qüestió pràctica de la meva manera de ser. Tampoc descarto passar-me al cantó fosc de la força en el futur, mai no es pot dir d’aquesta aigua no en beuré, ja ja... Però el que m’agradaria deixar clar és que no és una qüestió de moral. És una qüestió pràctica. Per mi, tal i com sóc i com funciona el meu cap, m’és molt més còmode estar sola.