dijous, 8 d’abril del 2010

Això sí que és una “palla mental”!

M’agradaria aclarir que jo em prenc unes pastilles que estan indicades per persones que “veuen coses que no existeixen”. Sabent això, estic segura que algú es pregunta com he arribat a la conclusió que se m’ha manipulat per treure’m diners, i si això no podria ser només una impressió meva, una idea irreal que m’hagués fet unint uns indicis aïllats i que en el fons no volen dir res.

Quan parles amb algú i veus que com a resultat d’aquella conversa t’has ofert a deixar-li 5 euros, potser no tens motius per sospitar res. Però, quan veus que la situació es repeteix, i que sempre parles amb aquella persona, tu no tens intenció de fer-ho, però sempre li acabes deixant 5 euros... No és això un motiu objectiu més enllà de la malaltia mental per pensar que aquella persona està manipulant la conversa per treure’t els calés? I això que els cinc euros no te’ls ha pas demanat, sempre els hi has ofert tu. Llavors, un dia no els hi ofereixes, i et fa sentir com una bruixa: perquè, és una quantitat tant petita! Encara tens motius per pensar que el fet que et manipuli per treure’t diners són imaginacions teves?

Estic segura que molts esteu pensant: no val la pena perdre un amic per no ser capaç de deixar-li cinc euros. Però estic segura que tots vosaltres teniu amics de debò que us estimen més enllà dels cinc euros, i que no els deixeu cinc euros cada cop que us veieu. Jo també estic d’acord que si això passa només una vegada no hi ha motius per enfadar-se ni per sospitar.

Potser en el segon cas de que parlo hi ha més motius per pensar que la manipulació és una imaginació meva... però, si veus que estàs parlant amb algú, i tot de sobte la conversa et porta a dir, espontàniament, “bueno, ja te’ls deixo jo!”, i tu no tenies intenció de deixar res, només estàveu parlant. I l’altra persona no t’ha demanat res directament. Però la conversa ja t’ha dut a oferir-li una petita quantitat. I normalment això no et passa pas... Gat escaldat aigua tèbia tem. Si això ja s’ha produït una vegada abans... no tens motius per ser malpensada?

No sé, potser sí, que, com m’han dit tots els meus psiquiatres, faig cas d’indicis irreals a l’hora de tractar les meves amistats. Però ara no parlo d’indicis, parlo de fets objectius, parlo de 5 euros que eren meus en mans d’una altra persona que no me’ls ha demanat però que se’ls posa ràpidament a la butxaca i jo encantada de la vida i sentint-me “tant bona persona”. Potser això no és una prova objectiva que aquesta persona ha manipulat la conversa perquè jo li oferís els diners... però el fet que té uns diners que jo no tenia intenció de deixar-li és un fet objectiu. Fins a quin punt puc pensar que això de la manipulació són imaginacions meves, que veig coses que no existeixen?