Veritats essencials de l’existència

Fa deu anys vaig conèixer un noi, diem-li Llàtzer (que no se'n diu pas, de Llàtzer, eh?)... doncs fa deu anys que vaig conèixer aquest noi, i resulta que encara sospira per mi... i, us ho creure-ho? El que el va enamorar de mi fa deu anys no van ser les nostres converses intel·lectuals d'alt voltatge, ni la meva manera de lluir el cul dins una faldilla cara, ni les nostres càlides sessions de sexe animal... el que el va enamorar de mi van ser tres petits detalls:

1 que sabia escombrar
2 que sabia fregar
3 que sabia rentar els plats

(ara imagineu-vos quin hagués sigut el resultat, si, a més, llavors hagués sabut cuinar! Imagineu-vos...) Observant les seves reaccions, vaig arribar a la inapel·lable conclusió que, el que vol un home és... tatxant: UNA CRIADA. Això els torna bojos. No sé perquè, en descobrir-ho, no em vaig fer lesbiana allà mateix. Deu anys i encara sospira per la meva manera de remenar la fregona... com deia aquella, en moments així, em sento "dona"...

(Nota: en aquest text m’he permès més d’una –i més de dues- llicències literàries... però en essència és veritat.)

(Re-nota: tots els homes volen una criada... excepte els lectors masculins d'aquest blog, que sé que sou molt equitatius i tots ajudeu a casa! - no voldria pas ferir susceptibilitats...)