dimarts, 24 de novembre del 2009

Barça i prepotència

Ara venen dos partits importants, molt importants, d’aquells de paràlisi nacional, sobretot el segon. Doncs bé, jo espero que el barça els perdi tots dos. Sí, sí, tal i com ho sentiu: que els perdi ben perduts. La claca (sobretot la que parla per la radio) necessita una bona dosi d’humilitat: ja n’hi ha prou de que si guanyarem sense baixar de l’autocar, de si quan veurem al barça guanyar deu a zero, de si això serà bufar i fer ampolles... ja n’hi ha prou de tanta prepotència. Xarop amarg de la humilitat: dues racions, i això es cura ràpid. Home ja. Es que n’estic farta de la prepotència barcelonista de segons qui.

4 comentaris:

La hurmiga ha dit...

T'has covert de glòria...

Clarissa ha dit...

Encara em queda el diumenge...

Elfreelang ha dit...

Clarissa si precisament la prepotència deu venir dels culés de la ceba però el Guardiola precisament és un entrenador gens prepotent, fins i tot humil amb el discurs de treballem, anem partit a partit...

Clarissa ha dit...

Ja vull dir precisament aquest entorn: son insoportables, en Guardiola no, en Guardiona és un Sant...