Absurditats

Un altre cop el somni que sóc a classe i que sóc incapaç d’agafar els apunts que necessito per aprovar. Aquest cop, un company de classe –que identifico com l’Anicet pels cabells- m’ha demanat per casar-me amb ell i m’ha dit “així no et caldrà aprovar”. Al somni no he pas acceptat, i no sé perquè. Fa gairebé dos anys que no veig l’Anicet, i algú em va dir que ara és calb. No l’he vist mai calb i no me l’imagino; en tot cas als meus somnis encara hi surt amb cabells... (Això demostra lo poc que el conec i la distància que hi ha entre el que ell és en realitat i la imatge idealitzada d’ell que en tinc). Amb les poques ganes que ell té d’estar amb mi, -i les poques que jo tinc ara d’estar amb ell- l’oferta del somni és ben bé això, una irrealitat. I aquesta asignatura pendent... el somni que sóc a classe i no aprovo es repeteix i es repeteix; amb variacions, però el nucli central sempre és el mateix. No sé quina és aquesta asignatura que he d’aprovar, potser no l’aprovaré mai. En tot cas, no és agradable tenir tantes vegades aquest somni, i segur que el somni em vol dir alguna cosa que jo no sé interpretar i que no té a veure amb cap assumpte acadèmic. Tinc aquest somni des que anava a l’institut. Quina és la gran assignatura pendent a la meva vida? La relació amb els altres. Això no crec que s’arregli tan fàcilment.