Avui no tenia res pensat, però em sembla que és necessari que escrigui un post. No vull que ningú es pensi que secundo una vaga que es fa tard i malament i que no servirà per res. No vull parlar de política, no em considero prou preparada, però dic el mateix que quan la manifestació de l’estatut o les celebracions del mundial: mentre ens tenen entretinguts amb això, el vertader joc del poder ens fa anar silenciosament per on vol per l’altra banda. Fent “performances” a mi no m’hi veuran pas. Si tingués una feina remunerada potser no podria triar, però al meu blog encara puc decidir jo si treballo o no treballo... (si és que això es pot considerar treballar). On eren aquest que donen l’ordre de manifestar-se amb tanta sanya mentre es criava la bombolla especulativa? Era llavors que havien d’haver donat l’ordre de manifestar-se, si són tan savis! Ens tenen enganyats i controlats com a xaiets. Perquè algú dóna l’ordre de protestar, ara tots a protestar, com a bones ovelles, sense que ens hàgim plantejat mai res més més enllà de fer el que ens diuen o hàgim intentat comprendre les raons d’allò contra el que ens manifestem. Deu ser perquè la resposta no és gaire abellidora, així que es millor no veure-la. En fi.
dimecres, 29 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Amiga Clarissa
En un día así me refugio en mis cuarteles de invierno.
(En el sentit ampli de l'expressió)
Coincideixo amb tot el què exposes en aquest post Clarissa, com gairebé sempre.
Confesso que tinc problemes, però, per expressar-me en el fet de la vaga i els sindicalistes, em passa igual que amb els nacionalistes de casa, quan surto a fora, a França per exemple, i em pregunten si sóc espanyol els dic que no, que sóc català, però aquí no aguanto als catalanistes.
No m'agraden els sindicalistes, tampoc, però davant l'arrogància i prepotència d'alguns empresaris, els he de defensar.
Gent així com ara jo no sabem anar pel món sinó és amb una mena de d'exili interior.
JO també estic d'acord que aquí molt empresaris són uns explotadors. Però això no s'arregla amb "piquets informatius" i la violència contra el mobiliari urbà, és més aviat cultural, prové de l'antic "casiquisme". El que s'ha de fer és educar a la gent, sobretot els que en el futur seran empresaris.
Crec que tenir uns rics educats i no explotadors i caciquils ens faria ser un país molt més avançat.
Publica un comentari a l'entrada