Catalanisme pecuniari

Ara em direu que sóc mala persona, i una bocamolla incorregible, però... sabeu què he observat? Que hi ha dos “popes” de la defensa de la literatura catalana a internet que tenen el blog “comercialitzat”; és a dir, que cobren per posar-hi anuncis. Jo tinc blogs en català i en castellà i el blogger només em permet comercialitzar (tot i que no ho faig) els blogs en castellà. Què vol dir això? Vol dir que aquest dos blocaires i catalanistes de pro, malgrat escriure en català, i defensar el català i la literatura catalana a ultrança, i omplir-se la boca amb això, li han d’haver dit al blogger per força que els seu blog és en castellà. Potser ells no són els únics, potser hi ha més casos i tot. Suposo que això deu ser bastant normal i que no passa res. No em digueu que no és divertit! I és que la pela és la pela! (Tot i que no sé si comercialitzar el blog pot donar gaire.) Aquest és la mena de catalanisme que a mi m’agrada, el “catalanisme pecuniari”, que renuncia a reivindicar res si hi ha algun caleró a fer. M’encanten aquestes coses!

(de totes maneres, no m’acabo de creure que dos blogs tan catalanistes siguin culpables d’un pecadet com aquest, estic segura que hi deu haver alguna explicació que se m’escapa, i que hi deu haver alguna manera que jo no sé de comercialitzar un blog en català)