Intentant-ho

_ Bon dia, vostè dirà...

_ Bon dia. Miri, jo tinc un blog i vinc a demanar un permís per parlar malament dels jocs d’ordinador.

_ Ui... no els donem a la babalà aquest permisos. Vostè juga o ha jugat a algun joc d’ordinador després dels 15 anys?

_ Només al tetris i al solitari de windows, però que en realitat no són ni jocs d’ordinador. El tetris és una mena de meditació en moviment...

_ He trobat el seu expedient. Aquí diu que va ser addicte al solitari de windows durant un mes, que no podia deixar de jugar-hi i que hi va jugar fins que li van treure.

_ Bueno, no es tractava tant del solitari de windows com de fugir de la meva vida. Van ser les circumstàncies. De més gran l’he tornat a tenir i no m’hi he tornat pas a enganxar. Va ser un símptoma, més que una causa.

_ No puc donar permís per parlar malament dels jocs d’ordinador a algú que ha estat enganxat al solitari de windows i que juga esporàdicament al tetris...

_ Però els jocs d’ordinador idiotitzen a la gent...

_ Vostè considera que està idiotitzada o que ho ha estat?

_ No, es clar que no...

_ O sigui que els jocs d’ordinador idiotitzen a la gent però no a vostè... molt interessant aquesta teoria...

_ No m’ha entès... vull dir els jocs de debò. El solitari de windows i el tetris no són jocs de debò, no idiotitzen tant com els altres...

_ O sigui que tots els jocs d’ordinador idiotitzen menys els que hi juga vostè... molt interessant aquesta teoria...

_ Doncs sí, tinc la teoria de que els jocs d’ordinador idiotitzen a la gent perquè els fan divertir amb un succedani de l’experiència en comptes de amb l’experiència en si... ho entén? Vostè creu que un sicari de la màfia es conformaria amb un joc de liquidar traficants rivals? Això només diverteix a la gent que no ho pot fer de debò... amb tots els jocs passa el mateix.

_ Ah, i vostè preferiria que en comptes de liquidar personatges al joc d’ordinador la gent sortís a carregar-se als altres de debò?

_ Escolti, jo no he dit això. Només dic que hi ha jocs de tot, i que el jovent corre el risc de conformar-se amb una experiència vicaria en comptes de l’experiència de debò... Aquest joves haurien d’estar llegint...

_ La lectura no és una experiència vicaria, també? La més vicaria de totes. I no està demostrat que llegir un llibre demani més esforç que un bon joc d’ordinador ni que sigui una experiència més absorbent. Llegir un llibre fa treballar el cervell, però el joc d’ordinador pot ser una experiència per a tot el cos.

_ No compari. Bueno, em donarà el permís per parlar malament dels jocs d’ordinador o no?

_ No, ho sento. Vosté no té experiència jugant a jocs d’ordinador de debò i sense conèixer allò de que parla no li puc donar el permís...

_ Però... però...

_ Si vostè hagués estat idiotitzada per un joc d’ordinador li podria donar el permís, però vostè mateixa diu que els jocs d’ordinador només idiotitzen al jovent que no llegeix... i que precisament només idiotzen els jocs als que vostè no juga...

_ Escolti...

_ Permís denegat. El següent!