He acabat el llibre
de Fernando Trias de Bes, El libro prohibido de la economía, (en
castellà). Es tracta d’un llibre senzill i
amè, sense pretensions, que m’ha agradat.
Davant aquest
llibre em ve al cap una frase que no sé si l’he escoltat per la ràdio que diu
“l’economia és una manera de regular comportaments”. Al llibre aquesta frase no
surt –em sembla-, però crec que s’ha tingut molt en compte a l’hora
d’escriure’l, no sé ben bé perquè; més que una certesa, es tracta d’una
intuïció.
Tres coses que en
destacaria de totes les idees que hi he llegit:
La primera. El
poder (no els polítics, sinó el vertader poder – digueu-li “els mercats”), no
vol que estalviem. D’això en concloc que s’ha d’estalviar; si es pot, es clar.
La segona. Les
bones secretaries no parlen ni expliquen batalletes de les empreses en què
treballen o han treballat. Conclusió: jo no sóc una bona ex-auxiliar
administrativa.
La tercera. No
convertir-nos mai en empresaris per auto-emplear-nos, sinó intentar esdevenir
empresaris només quan es tingui fusta, mentalitat, il·lusió... i una certa
capacitat per fer càlculs. Aquesta afirmació em sembla molt important en el món
en què vivim en què tantes persones capitalitzen l’atur per posar un bar; per
fer rutllar un bar també se n’ha de saber (de fer rutllar un bar).
Llegir aquest El
libro prohibido de la economía em fa adonar que hi ha coses que són tan
indignants...
... que és molt més
còmode passar de llarg, obrir una cerveseta, endollar-se a la tele, passar de
tot i viure ignorant-les...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada