«L’única cosa que compta és escriure allò que
vols escriure; i, ¿qui pot dir si comptarà durant segles i segles o només unes
hores? Però sacrificar un sol cabell del cap de la teva visió, un matís del seu
color, per acatament a un director amb una copa de plata a les mans o a un
professor amb un metre sota la màniga, heus aquí una traïció abjecta, en
comparació amb la qual la pèrdua de tota la riquesa i de la castedat,
generalment considerada com el més gros dels desastres humans, és una mera
picada de puça.»
Una habitació pròpia
Virginia Woolf
1 comentari:
Ja sé que hi ha blogs que donen copes virtuals i tot això. El post no hi té res a veure. Més aviat és refereix a la opinió literaria de gent amb moltes carreres... Ep, tal i com jo ho entenc!
Publica un comentari a l'entrada