Aquestes festes
també he fullejat (o refullejat, perquè el vaig llegir tot ja fa temps), el
llibre Con derecho a cocina, de la Mary Higgings Clark. (He rellegit els
trossos que tinc subratllats, podríem dir). En aquest llibre l’autora ens
explica una mica la seva vida, i com va començar a escriure.
Coincidència amb
Sampedro: es llevava molt d’hora, abans d’anar a una feina de veritat (que li
agradava), i de tenir cura d’una família nombrosa. L’escriptura com a sacrifici
però sense ser un sacrifici: la superpersona que pot amb tot; tan desconegut
per mi com la teoria de les supercordes.
Aquest llibre em
sembla superficial, i no llegiré pas les seves novel·les, que, a més són de
gènere. (Són novel·les d’intriga – si no vaig malfixada-, potser fins i tot
podríem dir-ne bones novel·les d’intriga... No hi tinc res en contra, però no
és el meu tipus de llibre).
* * *
Ara, reconec que la
imatge on surt ella a la taula de la cuina de casa seva amb la màquina
d’escriure on va escriure el seu primer llibre em roba el cor. La mestressa de
casa-escriptora!
Això sí que ja no
és tan estrany com una supercorda... Fins i tot una escriptora premiada va
confessar que havia escrit la seva obra a la cuina de casa, entre tasca
domèstica i tasca domèstica... I això sí que em sembla real, i un exemple
valuós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada