La profunditat de cada dia

Llegeixo que un escriptor sudamericà ha trobat, pels carrers de Nova York i de San Francisco, experiències psicològiques profundes que li ha interessat plasmar en la seva escriptura. Voleu que us ho digui? Si un escriptor no és capaç de trobar “experiències psicològiques profundes” al seu carrer, encara que visqui en el més avorridot i aburgesat poblet de províncies, ja pot plegar. Si te n’has d’anar a Nova York o a San Francisco per trobar “experiències psicològiques profundes”, si necessites buscar allò més extrem perquè t’afecti, és que et falla la capacitat d’observació. Estic segura que a la vida de cada dia de la gent normal i corrent hi ha més drames amagats i dignes de menció que en la història de l’indigent més desgraciat de Nova York, per més que entenc que viure al carrer és una injustícia, i que la història de l’indigent sempre serà molt més punyent i colpidora. I segur que també més comercial. Però si necessites a un indigent per bastir la teva literatura, és que no coneixies els recursos que tens com a escriptor. A més, estic segura que no és capaç de fer servir la història de l’indigent per aprofundir en sí mateix, com per exemple ha fet Paul Auster en algun dels seus llibres, on l’indigent és una excusa per explicar una història que va més enllà. La de l’indigent pot ser una història frapant, però hi ha d’haver alguna cosa més, l’explicació de propi jo, sobretot, i saber perquè es tria un indigent per vehicularitzar l’ànsia d'explicar una història, si qui escriu no ho és pas, un indigent.