Un cafè de Girona on preparen batuts de xocolata, dues persones assegudes compartint una beguda (que, per cert, no és un cafè...). Camí 1: les dues persones es fan un petó i surten juntes. Camí 2: les dues persones es miren amb desconfiança i surten cadascú pel seu cantó. En un instant, podem prendre una decisió que ens acosti a la felicitat o ens n’allunyi, podem decidir tirar cap aquí o cap allà, i tot el que vingui després serà diferent, el pas del temps després de l’elecció serà diferent, tota la nostra vida pot ser diferent perquè en aquell moment hem decidit emprendre un camí i no un altre. El temps. El jardí dels caminets que es bifurquen.
divendres, 1 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hi ha una pel·lícula d'Alain Resnais titulada Smoking, no Smoking, (és de 1993 i dura cinc hores) que explora tota l'estona aquesta qüestó: què passaria si en lloc d'haver dit que sí hagués dir que no? O si no hagués anat a aquell lloc en comptes d'haver-hi anat, etc. A la pel·lícula al final de cada seqüència es planteja aquesta pregunta i aleshores retorna al punt de la cruïlla o bifurcació i ens mostra l'altre opció.
Nosaltres no podem fer-ho i no és aconsellable donar-hi voltes una vegada feta l'opció. I aquest agradble bloc també es podria haver titulat “Moments estel·lars d'una vida qualsevol”, per exemple.
tots busquem el mateix a tot arreu agafem el camí que agafem... en elegir i canviar el camí potser l'únic diferent sigui l'escenari..
Publica un comentari a l'entrada