Ja sabeu que no parlo mai gaire bé de allò que anomenem “poesia actual”. Això podria donar la idea equivocada que la poesia actual és pitjor que la “poesia actual” que s’ha fet en altres èpoques, quan res podria ser més lluny de la veritat. El que passa que de la “poesia actual” que es feia en altres èpoques tot allò dolent ja no ens arriba, la poesia d’èpoques pretèrites ens arriba ja filtrada, del passat només ens n’arriba allò que val la pena. Però cada època ha tingut la seva nòmina de poetes dolents, això us ho asseguro. El problema amb la “poesia actual” no és tant que siguin poetes i poemes dolents com que encara no estan filtrats... El pas del temps encara no s’ha encarregat de posat cada escrit i cada poeta al seu lloc.
Es clar que tenir “capacitat de filtració” i decidir quins d’entre els poetes actuals sobreviuran i, sobretot, encertar, podria semblar molt temptador, però jo no me veig capacitada per emetre judicis sobre això. M’és molt més fàcil trobar bons als poetes que el pas del temps ja ha decidit que són bons que no pas posar-me a decidir per mi mateixa si un poeta actual és bo i fer jo mateixa el filtratge.
Ja ho he dit altres vegades, tenir un criteri propi és difícil. I, molt més difícil que tenir un criteri propi, és encara saber argumentar-lo, i saber dir: aquest sí perquè això, aquest no per això altre... I fer això sense mala fe i sense interessos creats al darrera. I, encara, tots més o menys podem tenir la nostra opinió, (d’opinió tothom en té una), però que aquesta opinió sigui “l’encertada”... i a més, qui ho decideix, que una opinió literària és l’encertada? El pas del temps. Per tant, que el pas del temps sigui l’única estructura possible.
Es clar que tenir “capacitat de filtració” i decidir quins d’entre els poetes actuals sobreviuran i, sobretot, encertar, podria semblar molt temptador, però jo no me veig capacitada per emetre judicis sobre això. M’és molt més fàcil trobar bons als poetes que el pas del temps ja ha decidit que són bons que no pas posar-me a decidir per mi mateixa si un poeta actual és bo i fer jo mateixa el filtratge.
Ja ho he dit altres vegades, tenir un criteri propi és difícil. I, molt més difícil que tenir un criteri propi, és encara saber argumentar-lo, i saber dir: aquest sí perquè això, aquest no per això altre... I fer això sense mala fe i sense interessos creats al darrera. I, encara, tots més o menys podem tenir la nostra opinió, (d’opinió tothom en té una), però que aquesta opinió sigui “l’encertada”... i a més, qui ho decideix, que una opinió literària és l’encertada? El pas del temps. Per tant, que el pas del temps sigui l’única estructura possible.
1 comentari:
que el pas del temps sigui l'única estructura possible... totalment a favor! i mentrestant i com sempre, malauradament el criteri serà el del poder.
Publica un comentari a l'entrada