Acusació d’avorrida

Hi ha qui se’m queixa que parli tant de poesia: diu que sóc més avorrida que les calces de randa d’una besàvia... Diu que hauria de parlar de sexe, drogues i rock’n’roll, tot i que sembla que el rock’n’roll ja no escandalitza a ningú... Bueno, estic llegint molt sobre aquest temes, de debò que sí... potser d’aquí a un temps estaré més preparada per parlar-ne... de totes maneres no prometo res... i de moment continuaré amb els meus temes avorridots de sempre... que és el que a mi m’interessa i m’agrada. Què voleu... també hi ha qui menja escarbats (o els mira per la tele) i no per això diem que són raros... I es que per la tele, darrerament, (jo ho sé per la revista) surten uns escarbats amb una capacitat per engreixar la boleta de merda i llençar-se-la els uns als altres que entenc que la gent s’ho miri abans que llegir poesia perquè és realment interesantíssim... Un espectacle així és el que val i no una cosa avorridota com el meu blog...