L’Aniset em va dir que parlava alemany.
Tinc una veïna que es guanya la vida parlant alemany. Li vaig demanar a l’Aniset que m’agradaria sentir-lo parlar amb ella.
De cop, va resultar que ja no sabia parlar alemany.
Suposo que, si l’hagués conegut prou, m’hagués adonat que era així en tot... Molta terra a l'Havana...
Tinc una veïna que es guanya la vida parlant alemany. Li vaig demanar a l’Aniset que m’agradaria sentir-lo parlar amb ella.
De cop, va resultar que ja no sabia parlar alemany.
Suposo que, si l’hagués conegut prou, m’hagués adonat que era així en tot... Molta terra a l'Havana...
2 comentaris:
Un bon comentari que ens fa pensar!
Moralitat:
Mirar de ser menys fantasmes mostrar-nos, fins i tot a nosaltres mateixos, tal com realment som. Això també en allibera i ens permet una comunicació més autèntica amb els altres.
Al final, la veritat sempre s'acaba sabent. El temps acaba col·locant a cadascú la seu lloc. El que fa ràbia, és que això ens pot provocar desil·lusions. No tothom és el que en un principi sembla.
Publica un comentari a l'entrada